Breu resum de la trobada d’afectats de SII i familiars a la Casa del Mar de Barcelona el dia 21 d’octubre de 2006

 

A dos quarts de cinc de la tarda ens comencem a trobar a l’aula 4, tant les persones que ja han vingut altres vegades com les que vénen per primera vegada.

 

L’Esther presenta els nous tríptics que ens han fet els laboratoris Boehringer que no tothom havia vist i que, dit sigui de passada, han quedat molt bé.

 

També es reparteix informació sobre ACTAD (Associació Catalana pel Tractament dels Trastorns d’Ansietat i Depressió) ja que la Dra. Emma Ribas, Psicòloga Clínica, ens farà, avui, una xerrada. Per als socis d’AACICAT, ACTAD té preus especials, com si fóssim socis de la seva associació.

 

Més que una xerrada amb una exposició estructurada, ha estat un diàleg entre les preguntes que fèiem els assistents i els coneixements de la Dra. Emma Ribas i la seva experiència.

 

S’ha parlat de:

 

• El cos ens parla, és savi i ens avisa. Moltes vegades és l’advertència de que estem entrant en un camí que ens perjudica, que vivim immersos en l’estrès, que “forcem la màquina”, etc.

 

• Hem d’aprendre a relacionar els símptomes del cos amb les nostres vivències.

 

• Moltes vegades entrem en un cercle viciós: l’ansietat, el dolor, la contractura; més ansietat, més dolor, més contractura; i així com una roda de la que no som capaços de sortir.

 

• És molt important la manera com integrem i com afrontem les nostres vivències.

 

• Cal que flexibilitzem la nostra manera de ser i d’actuar.

 

• La relaxació, l’alimentació... són ajudes importants.

 

• L’anticipació dels fets és dolenta, és del tot desaconsellable.

 

• Però tot això és difícil, moltes vegades, poder-ho fer sense ajuda.

 

Hem de saber demanar ajuda, a ser conscients que el camí no es pot fer en solitari i que els especialistes són les persones que ens donen pautes per saber fer front a les dificultats, al malestar, al dolor, a la incomprensió d’algunes persones, a l’angoixa a sortir de casa, al fet d’estar sempre pensant “i si...”.

 

Una trobada per ajudar a prendre consciència, per saber que no estem sols, malgrat les dificultats.